Los sueños engañan.
A veces, muchísimo.
Hasta un punto en que alteran nuestro día a día.
Que me lo digan a mí.
Te echo de menos.
Sóc conscient de la meua fragilitat sensitiva. La fina olor del cafè quan entre a casa, un disc de Dizzy, una agradable i urbana sensació olorosa o els teus cabells.
M'afecten.
M'agrada veure'ls dansar amb el temps, jugar amb l'ombra i comparar-los amb la teua figura. Tan màgic i malenconiós el seu moviment; pareix dansar al compàs d'una gnossienne de Satie.
El meu estat anímic depèn de petites coses, com tu; petit, però gran per a mi.